dimecres, 11 de novembre de 2015

BUSCANT UNA LLUNA PER CHAMONIX

Finals d'agost i al calendari una cita que pels amants de l'ultratrail no podem fallar, la famosa UTMB de Chamonix.

Ja fa prop de dos mesos de la Ronda i tret del suïcidi anunciat de l'Ice Trail, no he corregut cap més cursa. Les ganes de Montbanc són màximes.

El team Kassis (Eli, Nil i jo) volem repetir experiències, tenim ganes de retrobar-nos cadascú amb ell mateix. Tres persones i tres objectius diferents amb un comú denominador: el massís del Montblanc.

Ens posem mans a la obra, arribem dimecres al matí a Chamonix. Ansiós, el Nil ultima els darrers detalls per a l'aventura de pujar i baixar el Montblanc en solitari. Un autèntic repte per un home de muntanya acostumat a anar sol però que la imminència de l'objectiu el fan sempre dubtar al darrer moment. Com no, assoleix el cim del Montblanc en un puja-baixa solitari a llum d'una lluna plena esplendorosa. El rebem a les Houches dijous a la tarda enmig d'una eufòria total. Ell ha acabat. Ara li toca descansar.
Les Houches - Montblanc - Les Houches (pim - pam)

Mentrestant l'Eli està ultimant els detalls per la cita de l'endemà. De bon matí, l'autocar la recull direcció Courmayeur per córrer la germana petita anomenada CCC. Aquest cop veig una confiança màxima en l'Eli. Sinó falla res, sé que farà una gran cursa. Ha arribat el dia, la plaça de Cham ens espera, ens fusionem. Let’s go!
Fuuuusióooo! Iaaaaa!!!!


Ha estat un dia intens. L'arribada a Chamonix la gaudeixo menys del que es mereix. Les forces han minvat molts els últims quilòmetres i l'automatisme m'ha conduit fins a meta. Els ànims de l'Eli i el Nil eviten algun desastre d'última hora. Enmig, però, un dia increïble i difícilment oblidable.
Cercle tancat!!


El ritme frenètic de l'UTMB no ha perdonat, ha fet estralls en tots i cadascun de nosaltres. Uns ho han aprofitat millor que altres. Les estratègies s'han quedat pel camí qual al quilòmetre 120 la llei del més fort s'ha imposat. Enmig, una nit càlida i estrellada de lluna plena m'ha fet descobrir alguns tresors d'un massís impressionant enmig d'una sincronia gairebé perfecte entre el pas, la música i la companyia silenciosa del Fabien. Els quilòmetres han avançat acompassats per les valls italianes i suïsses des de Courtmayeur a Champex-Lac.   
Camí de Champex-Lac

Curtmayeur, la ciutat d’un somni anomenat Tor, dona la benvinguda als corredors afamats. El Nil espera pacient la meva arribada per fer-me de nou una nova demostració estil Mc-Laren. La batalla prèvia no ha merescut desperidici. 70 quilòmetres de cursa han mostrat algunes jugades interessants. Les cartes s’han començat a mostrar. M’he de guardar algun as a la màniga. La muntanya alpina es enorme i el públic encara més. Les Huches, Saint Gervais, Contamines són Festa Major. L’atletisme està a l’ordre del dia, cal córrer, no s’hi val reservar. Això es l’UTMB!


Diem adéu a la ciutat que més ens fa vibrar. Tornarem.