dijous, 4 de setembre de 2014

CASTOR: PASSOS D'EQUILIBRISTA

Tenim tot un dia de pluja per meditar el proper objectiu... Després d’analitzar diferents opcions, de llegir diferents cròniques, de mirar i remirar el mapa, decidim decantar-nos per un cim que no teníem previst: El Castor! El símbol de la Mezzalama, una cursa d’esquí de muntanya que es viu amb molta intensitat en aquella zona.

Farem una dia d’aproximació fins al refugi Quintino Sella i el dia següent farem l’intent de cim. L’endemà esmorzem tranquil·lament, ja que  tenim temps suficient per ser al migdia al refugi. El Francesc ja està recuperat i surt des de vaig a Tschaval. Jo, en canvi, faig un tros amb telefèric.

En Francesc iniciant la ruta des de Tschaval
La vessant on vam estar abans d'ahir
Avui toca enfilar-nos cap a l'esquerra
El camí cap a Quintino Sella és “bello, bello”. A mesura que anem pujant gaudim de les vistes cap a tota la Vall de Gressoney i també cap a la Valls de St.Jacques. El sender còmode poc a poc es va transformant en un terreny més pedregós i entretingut fins arribar a la cresta equipada que arriba al refugi. Aquest és un tram molt entretingut i estètic.

Ja es veuen els Breithorns i el Polloux
Deixant al fons la Vall de Gressoney

Tram de cresta equipada per arribar al refugi


Arribant al refugi Quintino Sella






























Finalment, amb les hores que teníem previst arribem ja al refugi Quintino Sella (3585m), situat al peu de glacera, on ja es veu la traça que condueix al Castor i els Lyskams. També ens adonem que podem veure el refugi Gnifetti i molts dels cims que ens vam quedar amb ganes de fer ahir. Dinem i dediquem la tarda al relax, tot fent fotos, jugant a trobar muntanyes i fent tertúlia amb una parella de catalans que demà també van a fer el Castor.

Jugant a trobar muntanyes

El refugi Quintino a peu de glacera
No sé perquè, però les hores en un refugi sempre passen molt ràpid. De seguida, ja ens tornem a trobar entaulats enmig de la simpatia dels italians. Però avui tallem la tertúlia una mica abans que al refugi Gnifetti,  ja que volem anar a dormir dora i descansar per l’endemà.

La nit esdevé un  veritable concert de roncs que no ens deixa descansar tot el que voldríem, però aixecar-te a mitja nit per anar al WC i veure el gran paisatge nocturn des del refugi ho compensa.

Ens llevem amb unes quantes lleganyes abans de les 5:30. Hem decidit amb el Francesc que avui intentarem d’anar una mica més de cara a l’idea, no pot ser que sempre siguem els últims a marxar del refugi. Després d’esmorzar ens equipem el més aviat possible, però tot i esforçar-nos surt alguna cordada abans que nosaltres. I en poca estona iniciem la marxa sobre la glacera. Avui tinc ganes de fer el Castor i em noto molt millor que els altres dos dies, així que pugem a un ritme més alegre.

De seguida es fa de dia...

Visualitzant la primera rampa pronunciada

Bon dia Gressoney!
Després d’una pendent suau s’inicia la pendent més inclinada per on accedirem al primer replà. La neu està gelada i només hi ha la traça d’uns grampons. Així és que intentem anar a un pas constant però segur. Després del replà iniciem la pujada cap a la punta Fèlix, que mica en mica es va afilant per donar lloc a l’aresta del Castor. El fet que només hi hagi passat una persona i no hi hagi una traça ben definida implica estar molt atents. A més a més, la boira també ha volgut acompanyar-nos, fent una mica més difícil la progressió.

Ja tenim aquí la punta Fèlix!

Altres cordades que van pujant

A punt d'arribar al replà abans de la pujada cap a Punta Fèlix
Després de la Punta Fèlix hem de baixar un tros per tornar a enfilar cap a l’avantcim del Castor. És en aquests moments, fent passos d’equilibrista entre la boira, seguint un fil de neu, quan notes els teus sentits completament desperts al servei de la muntanya. Et trobes buscant la simbiosi necessària per superar cada pas difícil i seguir endavant.

Progressant per l'aresta entre boira...
Un cop a l’avantcim, mentre ens preguntem si realment és l’avantcim, la boira desapareix per uns moments per esvair els dubtes i mostrar-nos l’imponent Castor. Ens queda baixar una mica i tornar a pujar fins al cim esperat. A pocs metres del cim ens creuem amb un noi que ja baixa... La traça dels grampons que he estat seguint era d’ell, el primer que ha coronat el Castor avui des de la nostra ruta. Se’l veu tremendament feliç mentre grava un vídeo baixant amb cautela.  I aleshores ens toca el torn a nosaltres.

Última pujada i cim!
Tot pujant...
Quanta bellesa!
De baixada, desfent camí...
Ens sentim uns privilegiats de poder compartir el cim amb intimitat, sense cap més cordada. I durant uns minuts la boira torna a desaparèixer per regalar-nos el paisatge del dia,  quedant-nos admirats de nou amb la bellesa de tots els racons del massís del Monterosa. També comencem a veure cordades per la ruta on hem vingut  i d’altres que pugen des de l’altra vessant, del regufi de Guide d’Ayas. És hora de baixar i deixar-los el seu espai. Així que desfem camí per on hem vingut tot revivint les emocions viscudes d’aquests dies en el paradís del Monterosa.

Ja es veu el refugi al fons...

Ja tornarem a veure la vall de Gressoney

Fins a la propera Monterosa!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada