dimarts, 22 d’abril de 2014

EMOCIONS DE NEU...

Sona la música que ràpidament reconeixem com el nostre despertador de cap de setmana. Obrim els ulls amb lleganyes. Encara és fosc i fa fred. La idea de continuar dormint dins el sac és temptadora. Però alguna cosa ens empeny a calçar-nos els esquís i a sortir a  la muntanya. Una muntanya que ens exigeix esforç, concentració, resistència, coratge, tècnica...

Quan em pregunto que és el que ens atrau d'aquest esport tan dur i exigent crec que, en una part, és la satisfacció d'afrontar les dificultats i les pròpies pors dia rere dia... El procés de millora és lent, sobretot pels que no fa gaire temps que el practiquem. Però cada pas endavant, per petit que sigui, esdevé una dosi de motivació per continuar lluitant.

D'altra part, crec que l'altre factor que fa especial aquest esport és poder-lo compartir amb persones amb qui les experiències viscudes s'amplifiquen per donar pas a unes emocions molt intenses.

Encara no s'ha fos tota la neu i ja tenim certa nostàlgia vers una temporada que ha passat molt ràpida i que ha deixat unes vivències i uns moments únics.

De la meva part, voldria agrair la dedicació i temps de totes les persones que m'heu acompanyat. Als que m'heu donat l'empenta necessària per llençar-me, a les que heu estat al meu costat en els llocs més difícils, als que heu tingut un sac de paciència infinita, a les que m'heu ensenyat a somriure baixant i a les que, simplement, m'heu donat la confiança necessària.

Sense vosaltres no hauria pogut gaudir d'aquest esport que tant m'apassiona i del que em queda tant per aprendre.

Eli