dissabte, 3 d’agost de 2013

HRP (ETAPA 31): Portbou - Coll de Frare - Llancà - Sant Pere de Rodes - Port de la Selva - Cala Taballera - Cap de Creus

Ens llevem i la sensació és com si haguéssim dormit una eternitat. És curiós com el cos s’aprofita per recuperar-se al màxim després d’una jornada dura com la d’ahir.

Baixem al menjador de la pensió i allà ens espera un gran esmorzar que ens ajudarà a començar el dia amb alegria.


Ens acomiadem del senyor responsable de la pensió i ens dirigim de cara a la platja de Portbou per començar el camí de Ronda que ens portarà fins al Cap de Creus, anant resseguint tots els poblets de la vora del mar.


Abans de sortir de Portbou pensem amb el Francesc que és un destí molt tranquil, a diferència d’altres zones marítimes. Segurament un lloc que nosaltres escolliríem si hi haguéssim de passar les vacances a la platja.



Des del coll del Frare

Són les 9 del matí i la calor ja comença a fer acte de presència. Sembla, doncs, que haurem de passar una jornada molt calorosa. Després de cales i més cales, i de passejar-nos al costat dels primers banyistes del dia que ens miren amb cara de sorpresa per la nostra indumentària muntanyenca, arribem finalment a Llançà. Allà decidim avituallar-nos de beguda isotònica perquè ja comencem a notar la deshidratació i perquè ara sabem que hem d’enfilar-nos 500 metres de desnivell fins a Sant Pere de Rodes.



El paisatge és molt diferent que a Alta Muntanya!
Seguint el Camí de Ronda!
De cala a cala...
Arribant a Sant Pere de Rodes

Després d’anar una mica perduts fins trobar el sender que puja cap al coll del Perer, finalment  ens dirigim cap al monestir. Sant Pere de Rodes, com és habitual està ple de turistes. Nosaltres, però, seguim el nostre trajecte amb una calor cada cop més asfixiant baixant direcció al Port de la Selva, on decidim parar-nos de nou per prendre una beguda isotònica. És el migdia, estem sota un sol de justícia, ens notem cansats i una mica deshidratats. És el moment en que decidim arribar fins al Cap de Creus, no fins a Cadaqués tal com havíem pensat de bon principi.


La calor ens torna a acompanyar
Arribant al Port de la Selva


Sortint del Port de la Selva agafem el sender equivocat, fet que ens fa fer una mica de volta fins retrobar el GR-11. Aquest tram té poc desnivell però el cansament i la calor fa que jo no vulgui córrer. Això significa tardar més hores, però sembla que això no m’importi...

Després de caminar una bona estona més pel sender veiem la mar al costat i sembla que el Cap de Creus ja sigui molt a prop... Aleshores, trobem un cartell on posa Cap de Creus 7 km!! No m’ho puc creure!!! Pensava que érem més a prop. 

Hem d'activar el pla xispa ja!!


És el moment d’activar el pla xispa, perquè sinó això se’ns pot fer molt pesat. Així és que trec energia d’on puc per córrer aquests 7 quilòmetres. Estem cansadíssims, però tot i així ens esforcem per arribar al màxim de ràpid al desitjat Cap de Creus!!! I al arribar a la carretera que ja puja ja cap al nostre destí final ens pita un cotxe! Em giro enfadada pensant que impacients són alguns conductors!! Però aleshores veig que és el Pont!!! Quina sincronització!!!! Arribar gairebé al mateix temps!! Els darrers metres són una agonia perquè intentem de buscar com uns desesperats entre roques l’extrem del Cap de Creus!! Finalment, ens sembla trobar-lo i ens fem la foto oficial!! 


Al Cap de Creus!


Eufòria compartida!

Bany recuperador!


Després de 3 estius la travessa s’ha acabat! Com hem patit, però també com hem gaudit!! Com hem anat aprenent a adaptar-nos a la exigència del terreny, de la climatologia, dels recursos disponibles... Com hem aconseguit conèixer millor les nostres febleses i la nostra fortalesa... Com hem après a conviure i a gestionar les situacions difícils en equip. Una experiència genial i realment recomanable, sobretot si es pot fer d’una sola tirada! Després d’aquest repte ara ens preguntem: “I ara què?” N’haurem de pensar un altre!!



HRP assolit!!



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada