dijous, 1 d’agost de 2013

HRP (ETAPA 29): Refugi de Batere - Amélie les Bains - Roc de la France - Castell de Cabrera - Coll de Lli - Les Illas

Avui ha tocat una etapa d’aquelles que, tot i no semblar-ho, són de les més dures psicològicament i físicament.

Ens aixequem a les 5.30h per fer l’esmorzar. Entre preparatius, “pitos i flautes”, comencem l’etapa tocades les 6.00h amb una sortida del sol espectacular  amb una temperatura força alta per ser tan d’hora. Enfilem direcció a la Torre de Batère i cerquem uns senders que ens han de portar fins Amèlie. En aquest primer tram ja tenim algun moment de desorientació però com que anem frescos i trotem de baixada a les 9.15h ja arribem a Amèlie.


L'alba ens ofereix unes vistes espectaculars

Entre molta vegetació exuberant


El primer tram posa a prova la nostra orientació

Allà aprofitem per fer unes pastetes, un cafè, carregar aigua i fer algunes compres. Sabem que necessitem carregar piles per començar la segona part de l’etapa.


Però només començar, en el mateix poble d’Amèlie, ja ens desorientem i no trobem el camí, i perdent mitja hora extra més. Sort d’una amable dona catalana que viu allà que al veure’ns perduts ens ha ajudat a trobar el camí per pujar cap al Roc de França. Un cop trobat el camí altre cop perduts per uns jardins de l’antic hospital Militar. En fi, que a vegades, et perds més als llocs civilitzats que a la muntanya.



Sortint d'Amélie

Finalment trobem el camí que ens portarà des de la cota 200 a la 1450. La calor, tot i ser el matí, ja és sufocant. No corre ni un bri d’aire. Però, per sort, a mesura que anem pujant de cota les brises ens vam refrescant.


Després d’una bona estona de pujada pel sender que recorre un bosc passem pel costat de Cal Fèlix, una masia espectacular enmig de la immensitat d’aquell bosc, actualment està abandonada però fa uns anys es dedicava al negoci de la fusta.



Pujant entre boscos

I continuem pujant en busca del repetidor de telecomunicacions aprop del Roc de la France. Finalment, al cap de 3 hores d’intensa pujada quan sembla que ja estem propers al cim, unes marques ens fan desviar del camí que hem de seguir. Sort que l’Eli avui porta la brúixola al cap i ràpidament ens recol·loquem per coronar el Roc de la França, tant l’Oriental com l’Occidental. Un cim que no és res de l’altre món, però això sí, té unes vistes espectaculars, amb el Canigó de fons, Maçanet de Cabrenys, Amèlie i la costa francesa.

Des del Roc de la France

Satisfacció després d'una llarga pujada

I és en aquest punt on trobem els primers companys de fatigues del dia, els saludem amb un “Bon jour!” i seguim cal avall, amb algun petit error més de desorientació fins que trobem el camí correcte per dirigir-nos a les Illas. La baixada esdevé força dura, sobretot per la calor i la fatiga acumulada, però per sort trobem una font on carregar aigua.

Omplint bidons a una font


Després de la baixada fem un bon tros de pista forestal, una mica avorrida psicològicament, però al cap d’una estona ja arribem al Coll de Lli que ja ens portarà ben aviat al destí final del dia. Aquest coll té un valor històric important, ja que és un dels colls on hi van passar exiliats de la guerra civil com el Lluis Companys. Per aquest motiu hi trobem una placa en memòria seva.

Després d’una divertida i curta baixada arribem sans i estalvis a la Gite d’Etape de les Illas. Un bonic poble francès fronterer amb Catalunya. Ara toca agafar forces perquè l’etapa de demà es presenta devastadora, veient com ha anat l’etapa d’avui.


Després d'un dia llarg i calorós

Refent forces

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada