dimecres, 31 de juliol de 2013

HRP (ETAPA 28): Refugi de Marialles - Pica de Canigó - Refugi de Cortalets - Mines de Batère


Ens llevem a les 6.30h per encarar el que considerem l’etapa de comiat dels Pirineus, ja que avui, si tot va bé, coronarem el Canigó.


Després d’un excel·lent esmorzar a Marialles encetem la jornada amb il·lusió ja que mai hem fet el Canigó. Em fa molta curiositat i respecte saber com serà la part final del Canigó per la xemeneia. Però també tenim un sentiment de pena mirant les altres muntanyes que deixem enrere.


Després d’un sender per bosc arribem a Collverd i al cap de poc ja trobem el trencall on hi ha un camí que rodeja el Canigó seguint el GR-10 i un camí que puja per fer més directe l’ascensió del Canigó passant per Vallmanya.


Deixant el bosc enrere ja comencem a divisar les muntanyes del massís del Canigó. Ens preguntem quina d’aquestes muntanyes és el Canigó, però fins que no som més amunt no ens adonem que la muntanya màgica s’amaga a la vessant esquerra.


El Canigó s'amaga a l'esquerra


Enfilem fent zigues-zagues la carena i agafem un sender que flanqueja fins al peu del Canigó, on ja se’ns presenta la xemeneia. I com n’és d’atractiva!  En poca estona ja traiem el cap al cim on hi ha gent, molta gent, gairebé tots francesos. Foto de rigor i molta satisfacció!!


Enfilant direcció al Canigó

Unes formes molt elegants


Útims metres cap al Canigó


Des del Canigó veiem el mar ja i també les muntanyes que encara ens queden per arribar-hi. Però la meva mirada no pot deixar de mirar les altres muntanyes, les muntanyes que deixem enrere. Fins i tot se m’escapa alguna llàgrima. Hem necessitat 3 estius per ser aquí. I encara no he baixat del Caingó i ja sento l’enyorança de les muntanyes que tan estimem, algunes encara amb presència de neu. Tinc unes ganes boges de tornar-hi! Com diu el Francesc aquesta travessa ens ha servit per valorar encara més els Pirineus que tenim.

Vistes des del Canigó

La direcció que hem de seguir


Les muntanyes que deixem enrere

Després d’aquests breus moments de reflexió mengem una mica i ja visualitzem el refugi de Cortalets on haurem de passar de camí cap a refugi de Batère. Baixant ens trobem un munt de gent pujant. La majoria francesos que van a passar el dia. En poca estona passem per Cortalets i enfilem una variant del GR10 fins a Prat de Cabrera per un sender que flanqueja un bosc. Aquí al baixar d’alçada ja notem la presència d’una altra tipus de flora i fauna.


Baixant del Canigó


Arribant al refugi de Cortalets


Vegetació canviant direcció a Pinell


Anem seguint el camí fins a Pinell i passem per algun rierol per refrescar-nos , ja que la calor començar a fer-se notar. A partir de Pinell decidim trotar una mica per fer més àgils els 7,5 km fins a Batere. I així és, en poca estona veiem que només queden 4 km fins al destí del dia. Enfilem ben animats amb una calor ja sufocant la últim pujada del dia fins al Coll de l’Estanyol.

Una mica d'aigua enmig d'un clima molt càlid

Poc després del coll ja divisem el refugi. Allà ens prenem el picnic que ens havien preparat a Marialles i passem la tarda de relax coneixent uns francesos que fa el GR10 i un nou noruec que està acabant l’HRP en solitari, i que en la seva mirada no pot dissimular com està gaudint d’aquesta aventura.



Aprop de Batere


Refugi de Batere


Tenim temps de fer la crònica del dia

Com a tot arreu el menjar és abundant i exquisit. Demà més. Ens esperen 2 etapes duríssimes, llargues tant per longitud com per traçat, i a més, molt sufocants. Com trobo a faltar l’alta muntanya. A veure com ho afrontarem.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada