dissabte, 27 de juliol de 2013

HRP (ETAPA 24): Sorteny - Collada de Meners - Coll Clot del Sord - Vall Incles - Refugi Juclar

Aquest any la travessa comença diferent que els altres anys ja que tindrem 2 convidats de luxe que ens acompanyaran a la primera etapa, l’incondicional Francesc Pont  i el Xavi, que ha fet un forat a la seva ocupada agenda! Els hi agraïm la seva companyia ja que segur que faran més amena la sortida.

Com que sabem que l’etapa no serà molt llarga (Serrat-Juclar), ens ho prenem amb molta calma a l’hora d’esmorzar, gaudint al màxim d’un hostal d’Arans on hem dormit. Així és que arribem tard a Ordino, on havíem quedat amb el Xavi. Aleshores ens arribem al Serrat amb cotxe on comencem la primera etapa. Foto de rigor i comença la festa!!!


Sortida des del Serrat

El Xavi és el que porta la veu cantant explicant-nos històries i “batalletes” de muntanya que ens fan obrir els ulls com taronges i que ens fan passar els kilòmetres sense veure’ls.
El Pont al principi es manté molt més reservat que altres cops i és que comenta tenir agulletes d’una sessió de gimnàs massa intensa. A més a més, està enfeinat fent de reporter fotogràfic avui també.
Passem el refugi de Sorteny i després del camí planer ja conegut d’altres ocasions enfilem per donar benvinguda a la vall que ens portarà a la Collada de Meners. Allà fa molt i molt vent, però decidim que no podem fallar a la cita que ens convoca l’elegant Serrera.



Pujant direcció al Serrera


Pujant cal al Coll de Meners


Des de la collada de Meners

Des de la Serrera

Així és que encara que ens haguem d’agafar fort a les roques i jugar a fer equilibrismes ens enfilem amunt amunt!! Aquí el Francesc Solé realitza la típica ascensió que el caracteritza, sense treva i sense pietat.  I el Xavi seguint el seu ritme al darrera!! Quan el Pont i jo arribem a dalt ens trobem els Francesc i el Xavi ajupits i resguardats per unes roques al cim. Ens fem la foto de grup i cap avall!!
A la collada de Meners ens animem a baixar direcció a Coms d’en Jan mig trotant. A alguns trams encara queda alguna clapa de neu... El Francesc i el Xavi tenen posada la directa i els hem de cridar perquè una mica més i els hem d’anar a buscar a Ransol. Per sort, no els tenim lluny i després de desfer un petit tram ja seguim la bona direcció que ens porta a Coms d’en Jan. Allà divisem la pujada en diagonal cap a la Cresta de Cabana Sorda. I és allà on el Francesc  Pont ens demostra que encara té alguna força amagada encapçalant el grup fins deixar-nos enrere.


Preparats per la baixada cap a Coms d'en Jan

Camí cap a Coms d'en Jan

Les vistes des de la cresta de Cabana Sorda, com sempre, són espectaculars. Parlem de tot el que els nostres ulls poden divisar: colls, pales, cims... Parlem de llocs on ja hem passat, lloc on volem tornar i llocs que ens queden per descobrir... Andorra és molt gran!! I des d’allà ja veiem també Incles on el Xavi ja s’acomiadarà per trobar-se amb uns amics de Santpedor que el venen a buscar per anar a fer barrancs l’endemà.
A la baixada cap al refugi de Cabana Sorda el cansament es comença a notar, però amb tanta xerrameca ni ens n’adonem. Ara qui  va al davant són els tres homes.
A Incles ens acomiadem del Xavi i continuem direcció al refugi del Juclar. Coneixem bé aquella pujada i ens mostrem cansats abans de començar-la.
Començo a pensar en com és dura la primera etapa d'una travessa on el cos s’ha d’acostumar al pes de la motxilla i a fer quilòmetres. Estant tan cansada no m’imagino com podré fer el doble l’endemà. Però aquests pensaments s’evaeixen al veure ja el refugi dalt d’un turó. Satisfacció total!!!!


Arribats a Juclar

Després de canviar-nos entrem i ens quedem bocabadats de com n’està d’arreglat el refugi del Juclar. Fa un temps era lliure, però ara està guardat i amb unes excel·lents condicions!
Abans de sopar anem a activar la circulació posant els peus al fred llac on no fa gaires setmanes encara hi havia gel.


Gaudint del poc relax del dia

De seguida es fa l’hora de sopar i ens quedem tips i molt més que satisfets! Tot boníssim!! Els Francescs encara poden mantenir converses però el meu cansament fa que se’m tanquin els ulls. Estic preocupada per com anirà demà amb dues etapes seguides (Refugi Juclar-Bulloses). No tinc bones sensacions i tinc molèsties a la planta del peu. Però m’adormo amb un somriure perquè demà serà un altre dia i com m’ha dit el Pont mentre sopàvem “Segur que tot anirà bé!”.










Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada