dimecres, 31 de juliol de 2013

HRP (ETAPA 28): Refugi de Marialles - Pica de Canigó - Refugi de Cortalets - Mines de Batère


Ens llevem a les 6.30h per encarar el que considerem l’etapa de comiat dels Pirineus, ja que avui, si tot va bé, coronarem el Canigó.


Després d’un excel·lent esmorzar a Marialles encetem la jornada amb il·lusió ja que mai hem fet el Canigó. Em fa molta curiositat i respecte saber com serà la part final del Canigó per la xemeneia. Però també tenim un sentiment de pena mirant les altres muntanyes que deixem enrere.


Després d’un sender per bosc arribem a Collverd i al cap de poc ja trobem el trencall on hi ha un camí que rodeja el Canigó seguint el GR-10 i un camí que puja per fer més directe l’ascensió del Canigó passant per Vallmanya.


Deixant el bosc enrere ja comencem a divisar les muntanyes del massís del Canigó. Ens preguntem quina d’aquestes muntanyes és el Canigó, però fins que no som més amunt no ens adonem que la muntanya màgica s’amaga a la vessant esquerra.


El Canigó s'amaga a l'esquerra


Enfilem fent zigues-zagues la carena i agafem un sender que flanqueja fins al peu del Canigó, on ja se’ns presenta la xemeneia. I com n’és d’atractiva!  En poca estona ja traiem el cap al cim on hi ha gent, molta gent, gairebé tots francesos. Foto de rigor i molta satisfacció!!


Enfilant direcció al Canigó

Unes formes molt elegants


Útims metres cap al Canigó


Des del Canigó veiem el mar ja i també les muntanyes que encara ens queden per arribar-hi. Però la meva mirada no pot deixar de mirar les altres muntanyes, les muntanyes que deixem enrere. Fins i tot se m’escapa alguna llàgrima. Hem necessitat 3 estius per ser aquí. I encara no he baixat del Caingó i ja sento l’enyorança de les muntanyes que tan estimem, algunes encara amb presència de neu. Tinc unes ganes boges de tornar-hi! Com diu el Francesc aquesta travessa ens ha servit per valorar encara més els Pirineus que tenim.

Vistes des del Canigó

La direcció que hem de seguir


Les muntanyes que deixem enrere

Després d’aquests breus moments de reflexió mengem una mica i ja visualitzem el refugi de Cortalets on haurem de passar de camí cap a refugi de Batère. Baixant ens trobem un munt de gent pujant. La majoria francesos que van a passar el dia. En poca estona passem per Cortalets i enfilem una variant del GR10 fins a Prat de Cabrera per un sender que flanqueja un bosc. Aquí al baixar d’alçada ja notem la presència d’una altra tipus de flora i fauna.


Baixant del Canigó


Arribant al refugi de Cortalets


Vegetació canviant direcció a Pinell


Anem seguint el camí fins a Pinell i passem per algun rierol per refrescar-nos , ja que la calor començar a fer-se notar. A partir de Pinell decidim trotar una mica per fer més àgils els 7,5 km fins a Batere. I així és, en poca estona veiem que només queden 4 km fins al destí del dia. Enfilem ben animats amb una calor ja sufocant la últim pujada del dia fins al Coll de l’Estanyol.

Una mica d'aigua enmig d'un clima molt càlid

Poc després del coll ja divisem el refugi. Allà ens prenem el picnic que ens havien preparat a Marialles i passem la tarda de relax coneixent uns francesos que fa el GR10 i un nou noruec que està acabant l’HRP en solitari, i que en la seva mirada no pot dissimular com està gaudint d’aquesta aventura.



Aprop de Batere


Refugi de Batere


Tenim temps de fer la crònica del dia

Com a tot arreu el menjar és abundant i exquisit. Demà més. Ens esperen 2 etapes duríssimes, llargues tant per longitud com per traçat, i a més, molt sufocants. Com trobo a faltar l’alta muntanya. A veure com ho afrontarem.

dimarts, 30 de juliol de 2013

HRP (ETAPA 27): Refugi d’Ulldeter- Pic de Roca de Colom - Refugi de Pla Guillem - Refugi Marialles


Després d’un bon esmorzar  amb l’agradable companyia de les Anna i la Marta comencem amb la tranquil·litat una jornada que ens l’agafem, entre cometes, de descans.

Una sessió de fotos improvisada, intercanviem correus i comencem camí avall, seguint GR11 fins a la carretera de Vallter 2000. Un cop aquí enfilem carretera amunt i un cop a les pistes d’esquí emprenem el camí cap a la Portella de Morens.

El dia és fantàstic i ens permet gaudir d’unes magnífiques vistes a Bastiments, Pic de l’Infern, Gra de Fajol... Bé, enfilem dalt de la collada i a la llunyania ja comencem a divisar el Cadí.

Un cop enfilat el primer coll


Abans, però, pugem al petit cim del Pic Roca de Colom, un bon mirador de tota la zona. I com que el camí que ens queda és més aviat planer, aprofitant el bon temps, trotem per avançar més ràpid.



Pic de la Roca Colom

Direcció a Marialles


Al final arribem al refugi Pla del Guillem bastant acalorats i la baixada fins a Marialles ens l’agafem amb tranquil·litat.

Un cop allà d’entrada ens confonem de refugi, ja que el primer que ens trobem és un refugi lliure. Però al adonar-nos-en tirem uns metres més i ja trobem l’esperat refugi que buscàvem.


Refugi lliure

Refugi de Marialles


El primer de tot és reservar la nit ja que a aquest refugi són molt estrictes i al no haver pogut fer la transferència sabíem que ens podíem quedar fora, cosa que implicaria haver de fer el Canigó avui fins al proper refugi. Però Bingo! Queden les 2 últimes places lliures! El fet d’haver arribat al migdia ens ha ajudat.

A la tarda, relax... Bé, l’Eli relax total i jo vaig a rodar una miqueta per no perdre el costum. Un bon sopar a l’estil francès i a fer nones!




Tarda de relax...


dilluns, 29 de juliol de 2013

HRP (ETAPA 26): Refugi de les Bulloses - Bolquère - Coll d’Eina - Pic de Noufonts - Pic de Nou Creus - Coll de Carançà - Coll de Tirapits - Coll de la Marrana - Refugi d’Ulldeter


El guarda del refugi de les Bulloses és un sol i s’ha llevat a les 5.00h per preparar-nos l’esmorzar, perquè puguem començar la ruta a l’hora prevista. Això no té preu! I quin esmorzar!! Això ens dóna energia per suportar una etapa que serà dura, ja que són moltes hores i no vull retallar trams corrent. Així que tocarà caminar ràpid!



Matinant a les Bulloses!

Intentant de fer via pel GR direcció a Bólquers

Baixem de les Bulloses sabent que hem d’arribar a cims llunyans que es veuen a l’horitzó després d’haver travessat la vall de la Cerdanya. Comencem, però, bastant xerraires direcció a Bolquers. Abans d’arribar a Bolquers ja li dic al Francesc que allà hem d’aprovisionar una mica i menjar un croissant, si en trobéssim. Caprici del dia per una llarga etapa!



Esmorzar a Bólquers!

Arribem a Bolquers i es compleixen les expectatives. Trobem un supermercat obert on comprem pa, fuet i galetes. Marxem tot cofois direcció a Eina divisant Cambra d’Ase perquè sabem que ja hem fet la part que ens semblava que se’ns faria més avorrida.

Fem un bon tram per carretera però després de rondinar una mica ja divisem el campanar d’Eina on avui iniciarem la llarga pujada del dia. Seguirem el riu Eina entremig d’una rica flora enfilant progressivament el desnivell que ens portarà finalment al coll d’Eina on ja serem a prop de Núria.


Pujant per la Vall d'Eina


Visualitzant el Coll d'Eina 

La pujada no esdevé molt dura però encara notem els quilòmetres i desnivell d’ahir. Quan som a coll d’Eina continuem carenajant tot fent el Pic d’Eina, el Noufonts i el Noucreus, tot deleitant-nos de vistes d’ocell que ens permeten constatar que els Pirineus són fantàstics! El temps sembla que es vol ennuvolar, així que tenim estones de sol i estones on el cel es tapa i fa acte de presència el fred vent que caracteritza la zona.


Al Coll d'Eina

D'on venim


Seguint la carena

Direcció al Noucreus

Des de Noucreus agafem el GR11 que ens portarà a Ulldeter. Teníem la imatge que seria un tram curt i la veritat és que no hi ha gaire desnivell, però el coll de la Marrana ens fa gruar i no es deixa veure durant estona. Però al final el divisem. Aleshores m’adono que l’alegria de veure l’últim coll abans del refugi d’Ulldeter m’ajuda a apujar una mica el ritme i en poca estona hi arribem, entremig de boira i vent. Però això ja no ens importa! El refugi és allà mateix. 

Des del Noucreus

La boira ens agafa a la Marrana


Satisfets de la jornada d'avui

A Ulldeter el tracte és excel·lent! Hi ha gent de diferents nacionalitats amb diferents objectius. Compartim sopar amb una parella francesa i amb 3 noies de la nostra zona: Les Annes i la Marta d’Hostalets amb qui connectem i passem una vetllada d’aquelles que fan córrer el rellotge. El tema ja el podeu imaginar: muntanya, muntanya i més muntanya. Continuo pensant que fer nit als refugis és una oportunitat per conèixer gent amb inquietuds i passions comunes, amb la qual et dóna la sensació que coneguessis de tota la vida.

En el cas de la cordada femenina composada de les Annes i la Marta, estic molt satisfeta i orgullosa de veure dones unides per la muntanya. Ha costat molts anys que la dona pugui gaudir de la muntanya com ho estem fent nosaltres, sense la necessitat de dependre de ningú.

Però tot i la bona xerrameca sabem que hem d’anar a descansar. Així és que a les 21.30 ens desitgem bona nit.

diumenge, 28 de juliol de 2013

HRP (ETAPA 25): Refugi del Juclar - Coll Alba - Hospitalet-près-l’Andorre - Refugi Bésines - Carlit - Bulloses


Avui el dia es presenta interessant. Els guardes del refugi han tingut l’amabilitat de deixar-nos l’esmorzar apunt perquè a les 6 del matí volem enfilar de nou la ruta. Total, un bon entrepà, sucs i “andiamo”. Lo Pont sembla que té ganes de gresca i diu que ens acompanyarà una horeta. Doncs, som-hi! Enfilem Juclar amunt cap a la seva collada i fins al coll de l’Alba, punt des d’on divisem una fantàstica sortida del sol. Aquí ja és on definitivament ens separem del Pont. Li agraïm tot el que ha fet, que no ha estat poc, i li desitgem bona tornada al Serrat.


Venint de Juclar

El comiat d'avui

Vistes fantàstiques

Baixant cap Hospitalet-pres-l'Andorre

Hospitalet-pres-l'Andorre


Nosaltres continuarem la ruta, ja que no ens podem encantar ni una mica si volem arribar a una hora decent. El següent és baixar per un terreny pedregós, camí que voreja els estanys de l’Alba. Després del coll de Couart per un camí més transitable, agafem el llarg descens fins a Hospitalet-pres-l’Andorre, a través de la vall d’Ariège.

Un cop passat el poble, a les 9 del matí, agafem el camí que ens durà al refugi de Bésines. La pujada és bastant progressiva. Al principi és una romànica de gent, però a mesura que pugem alçada la cosa es va calmant.



Sender direcció a Bésines

Al cap de cop ja divisem l’estany de Bésines on just a dalt d’un turó ja hi ha el refugi. Un cop allà mengem una miqueta. De moment hem fet aproximadament la meitat del recorregut i encara no són les 12 del migdia. Creiem que més o menys anem bé de temps, però no podem relaxar-nos. A partir d’aquí seguim muntanya amunt pel GR10 cap al coll d’Anyell.


Estany de Bésines


Pujant a Bésines


Refugi de Bésines


Cap a Coll d'Anyell


Arribem dalt del coll ben acalorats, però de sobte un aire fred es gira i el cel es comença a tapar. Quatre fotos a la immensitat del llac de Lanós i comencem a baixar cap a ell.

Un cop al llac comença el dilema. Són aproximadament les 2 de la tarda i el cel es mostra amenaçador. Hi ha la opció de seguir el GR10 i en poques hores arribar a les Bulloses o bé continuar la ruta prevista, en la qual encara ens quedaria travessar tot el Llac de Lanós, pujar el Carlit per la vessant Oest i fer el llarg descens pels llacs de les Bulloses.


Amb el Llac Lanós de fons

Doncs bé, sense gaire consens ens decantem per la segona opció amb l’interrogant de la meteo. El ritme fins el cim no deixa treva, l’Eli es poca amiga de les tempestes.



Direcció cap al Carlit!

Pujada cap al Carlit
Al final, però, el cel s’ha aguantat i després d’un llarg descens arribem a les Bulloses poc abans de les 7 de la tarda. Ens rentem una mica i cap a disfrutar d’un sopar de 5 estrelles, enmig de francesos.


Des del Carlit amb vistes d'on venim

El primer tram de baixada

Baixant del Carlit

Baixant del Carlit direcció les Bulloses





dissabte, 27 de juliol de 2013

HRP (ETAPA 24): Sorteny - Collada de Meners - Coll Clot del Sord - Vall Incles - Refugi Juclar

Aquest any la travessa comença diferent que els altres anys ja que tindrem 2 convidats de luxe que ens acompanyaran a la primera etapa, l’incondicional Francesc Pont  i el Xavi, que ha fet un forat a la seva ocupada agenda! Els hi agraïm la seva companyia ja que segur que faran més amena la sortida.

Com que sabem que l’etapa no serà molt llarga (Serrat-Juclar), ens ho prenem amb molta calma a l’hora d’esmorzar, gaudint al màxim d’un hostal d’Arans on hem dormit. Així és que arribem tard a Ordino, on havíem quedat amb el Xavi. Aleshores ens arribem al Serrat amb cotxe on comencem la primera etapa. Foto de rigor i comença la festa!!!


Sortida des del Serrat

El Xavi és el que porta la veu cantant explicant-nos històries i “batalletes” de muntanya que ens fan obrir els ulls com taronges i que ens fan passar els kilòmetres sense veure’ls.
El Pont al principi es manté molt més reservat que altres cops i és que comenta tenir agulletes d’una sessió de gimnàs massa intensa. A més a més, està enfeinat fent de reporter fotogràfic avui també.
Passem el refugi de Sorteny i després del camí planer ja conegut d’altres ocasions enfilem per donar benvinguda a la vall que ens portarà a la Collada de Meners. Allà fa molt i molt vent, però decidim que no podem fallar a la cita que ens convoca l’elegant Serrera.



Pujant direcció al Serrera


Pujant cal al Coll de Meners


Des de la collada de Meners

Des de la Serrera

Així és que encara que ens haguem d’agafar fort a les roques i jugar a fer equilibrismes ens enfilem amunt amunt!! Aquí el Francesc Solé realitza la típica ascensió que el caracteritza, sense treva i sense pietat.  I el Xavi seguint el seu ritme al darrera!! Quan el Pont i jo arribem a dalt ens trobem els Francesc i el Xavi ajupits i resguardats per unes roques al cim. Ens fem la foto de grup i cap avall!!
A la collada de Meners ens animem a baixar direcció a Coms d’en Jan mig trotant. A alguns trams encara queda alguna clapa de neu... El Francesc i el Xavi tenen posada la directa i els hem de cridar perquè una mica més i els hem d’anar a buscar a Ransol. Per sort, no els tenim lluny i després de desfer un petit tram ja seguim la bona direcció que ens porta a Coms d’en Jan. Allà divisem la pujada en diagonal cap a la Cresta de Cabana Sorda. I és allà on el Francesc  Pont ens demostra que encara té alguna força amagada encapçalant el grup fins deixar-nos enrere.


Preparats per la baixada cap a Coms d'en Jan

Camí cap a Coms d'en Jan

Les vistes des de la cresta de Cabana Sorda, com sempre, són espectaculars. Parlem de tot el que els nostres ulls poden divisar: colls, pales, cims... Parlem de llocs on ja hem passat, lloc on volem tornar i llocs que ens queden per descobrir... Andorra és molt gran!! I des d’allà ja veiem també Incles on el Xavi ja s’acomiadarà per trobar-se amb uns amics de Santpedor que el venen a buscar per anar a fer barrancs l’endemà.
A la baixada cap al refugi de Cabana Sorda el cansament es comença a notar, però amb tanta xerrameca ni ens n’adonem. Ara qui  va al davant són els tres homes.
A Incles ens acomiadem del Xavi i continuem direcció al refugi del Juclar. Coneixem bé aquella pujada i ens mostrem cansats abans de començar-la.
Començo a pensar en com és dura la primera etapa d'una travessa on el cos s’ha d’acostumar al pes de la motxilla i a fer quilòmetres. Estant tan cansada no m’imagino com podré fer el doble l’endemà. Però aquests pensaments s’evaeixen al veure ja el refugi dalt d’un turó. Satisfacció total!!!!


Arribats a Juclar

Després de canviar-nos entrem i ens quedem bocabadats de com n’està d’arreglat el refugi del Juclar. Fa un temps era lliure, però ara està guardat i amb unes excel·lents condicions!
Abans de sopar anem a activar la circulació posant els peus al fred llac on no fa gaires setmanes encara hi havia gel.


Gaudint del poc relax del dia

De seguida es fa l’hora de sopar i ens quedem tips i molt més que satisfets! Tot boníssim!! Els Francescs encara poden mantenir converses però el meu cansament fa que se’m tanquin els ulls. Estic preocupada per com anirà demà amb dues etapes seguides (Refugi Juclar-Bulloses). No tinc bones sensacions i tinc molèsties a la planta del peu. Però m’adormo amb un somriure perquè demà serà un altre dia i com m’ha dit el Pont mentre sopàvem “Segur que tot anirà bé!”.