dimarts, 13 de novembre de 2012

BALANÇ TEMPORADA 2012


Després d’una temporada carregada de volum i actitud, tal com diria un amic nostre que és músic, toca  fer balanç.

A principi d’any teníem clar tots els reptes que ens havíem plantejat, però no estàvem segurs de poder-los assolir tots. Posaríem tot el necessari de la nostre part, però érem conscients que qualsevol imprevist podia fer trontollar el que estava previst.

Un cop acabada la temporada estic satisfeta d’haver pogut gaudir-la. Deixant de banda els resultats, que per un mateix mai són els millors, penso que han estat uns mesos intensos en els quals he pogut viure experiències que donen sentit a la manera de viure que tenim.











D’una banda, part de la temporada ha estat enfocada a les competicions que hem pogut gaudir juntament amb altres companys i companyes. Ha estat una sort participar en gairebé totes les que havíem planificat. Com sempre, cada competició ha esdevingut un món de sensacions diferent, amb més o menys comoditat, confiança, rendiment... Ha estat un plaer retrobar cares conegudes en cada competició, amb qui et dones paraules de suport abans, durant i després. Són tantes les persones, tant voluntaris com corredors, amb qui hem compartit aquests moments que no les podria enumerar totes.  A aquest fet, si suma que aquest any hem tingut el plaer de formar part de la família Matxacuca.

D’altra banda, la majoria d’hores d’aquesta temporada han estat invertides en l’entrenament. Hi hagut moltes hores d’anàlisi d’un mateix i d’intentar millorar, amb les corresponents hores en solitud, en un llarg procés d’aprenentatge assaig-error.

 








Però també hi hagut moltes hores en les quals ni ens hem adonat que estàvem entrenant, perquè estàvem immersos en la magnitud de la muntanya o perquè simplement estàvem al costat de bons amics i amigues.

I aquí és un volia anar a parar. Volia dedicar aquestes paraules d’agraïment a aquelles persones que heu fet especial aquesta temporada.

En Xavi a principi de temporada ens va treure a passejar a les muntanyes de blanc. Així va evitar que ens calcéssim les bambes massa aviat. Va frenar la nostra impaciència ensenyant-nos una altra manera d’acumular desnivell...
















La Rosa i en Genís han estat tota la temporada predisposats a acompanyar-nos tant pel seu magnífic territori com buscant l’aventura en altres indrets. Però no han tingut prou en treure'ns la "xispilla", sinó que a més ens han obert casa seva i ens han donat caliu en els moments de condicions extremes o de baixa moral. Aquests del Berguedà estan fets uns bons feréstecs de veritat! Són influències de la tribu Taraumara...





En Nil, el més jove i explosiu de la tribu, sempre que ha pogut s’ha apuntat al “bombardeo”. I, com si no tingués res millor a fer, ens ha donat suport en moments que no ho esperàvem o en moments que realment ho necessitàvem. Ell sap que arribarà tan lluny com ell vulgui!





I en Francesc, el Pont, un veterà que cada any es supera més! En Francesc ha estat al nostre costat dia sí dia també! Explicant-nos les seves batallates i el ritme de les sèries de cada setmana, sí, però també escoltant-nos i cuidant-nos al màxim detall, com només ell sap fer…Ens coneix a la perfecció!



I ves per on que aquesta temporada també hem tingut el regal de conèixer altres persones molt especials. Un és Agus que, tot i de ser del sud, a vegades li agrada pujar cap a les muntanyes del nord. I l’altre el Jordi, el Borredà, una bèstia de les muntanyes que aquest any ens ha fet emocionar de valent!! Tots dos, unes persones que estem orgullosos d’haver conegut i que ens han ensenyat com competir amb un mateix desafiant tot allò que vingui al davant amb humilitat.





Tampoc podem acabar la crònica sense fer referència a la família, que han fet esforços per entendre la nostra bogeria, i fins i tot han dedicat el seu preuat temps en acompanyar-nos en moments molt significatius.





Ara tocaria fer una conclusió, però, com dic sovint, el que hem viscut és tan gran que no ho podem resumir en paraules...

Simplement, gràcies a tots!

Eli






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada