diumenge, 26 d’agost de 2012

HRP (ETAPA 23 - Refugi de Certascan - Andorra (El Serrat)


 DIA 26/08/2012

Abans de les 7.00h els més joves ja ens comencem aixecar. El primer que pensem és: “Avui tenim molta feina a fer, així que a matinar sense mandra”. Després d’un bon esmorzar ens acomiadem del grup, amb qui sembla que haguem passat junts dies i dies. És el que tenen els refugis de muntanya, que uneixen les persones amb més facilitats que altres entorns... També ens acomiadem de l’Andrea a qui estem profundament agraïts per la seva atenció i dedicació.
Deixem enrere el petit refugi de Certascan

Sortim del refugi i veiem com la boira d’ahir ja s’ha amagat. Fa un dia serè amb unes vistes espectaculars. Ens acomiadem d’en Ramon per últim cop i comencem a baixar direcció al pla de Boavi sense encantar-nos gaire, ja que ens dóna la sensació que avui no disposem de gaire temps sobrant. A diferència de l’últim cop que vam passar per allà, aquest cop no ens perdem i un cop al Pla de Boavi no tenim dificultat per trobar el sender que puja direcció al refugi de Baborte. Pujant ja podem gaudir de nou de contrades on ovelles i cavalls pasturen tranquil·lament. Després d’una pujada sostinguda i llarga arribem el coll de Sellente, on ja podem veure el refugi de Baborte i el seu llac que brilla ja pels rajos de sol de les primeres hores del matí. Allà trobem muntanyencs pujant cap al coll on estem, així com altra gent que han passat nit a la vora del lloc.
Els plans de Boavi

Coll de Sellente
Estany de Baborte

Aquest tram, tot i ja conèixer-lo, no deixa de sorprendre’ns, ja que quedem admirats pels canvis de color i matisos que fa la muntanya segons l’època de l’any. A diferència d’altres cops, la baixada fins a Vallferrera és bastant ràpida i, com que anem bé de temps, decidim fer una parada tècnica al pla d’en Boet, deleitant-nos amb els picnics que ens han preparat al refugi de Certascan. Allà estem animats, ja que notem Andorra cada cop més a la vora, i de pujada només ens queda el port d’en Boet i el port d’en Rat. Així doncs, emprenem el camí de pujada fent algunes parades impressionats pel circ de Baiau. Una altra zona que ens queda pendent per descobrir. Al cap d’una estona arribem al port d’en Boet on veiem la vall francesa de Soulcen, per on hem de baixar i comencem a investigar quin serà el Port del Rat. Estem acostumats a veure el Port del Rat des de la vessant andorrana, però des d’aquella perspectiva ens costa més de d’identificar-lo.
Ja estem al plà de Boet
El circ de Baiau, un dels paratges més impressionants
Al port de Boet. Just davant a l'altre vessant, el port de Rat

La vall francesa de Soucarrane amb tota la serralada Cataperdís,  port de Rat... de fons
La baixada cap al llac de Soucarrane i cap al fons de la vall és cada cop més entretinguda amb un terreny  de roques i herba bastant relliscós. Perdo de vista el Francesc que baixa com un llamp, jo, en canvi, piano piano, no fos cas. Finalment creuem un rierol de la vall, saludem uns francesos que estan de picnic i iniciem el camí de la última i esperada pujada del dia, que ens portarà al Port del Rat. El camí està molt ben indicat de manera que podem anar amb confiança. Com que el Francesc sap que porto més bon ritme si vaig davant, perquè sinó m’encanto una mica, decideix cedir-me el seu lloc de gregari. A més, ell sap com m’agraden aquest tipus de pujades. A mesura que vaig pujant no puc evitar emocionar-me pensant que gairebé estic a les portes d’Andorra, però intento retenir una mica aquestes emocions per no perdre forces. El sender ens fa fer algunes zigues-zagues abans d’arribar el Port del Rat, com si juguéssim a cuit i amagar.
Enfilant l'últim coll del dia

Finalment, no hi ha dubte, començo a veure un rètol que sembla indicar el nom del coll. Ara sí! Corro i tot per arribar a aquell punt i poder veure la nostra estimada vall d’Ordino. Les llàgrimes corren pels ulls. Aquest punt significa molt per nosaltres, és com si fos l’arribada a casa, la finalització de la travessa aquest any.... I, a més, hi ha moltes emocions i rècords viscuts a aquella zona. Envio missatge als cunyats que ens esperaran al Serrat.

Per fí!! Port de Rat. L'Eli assenyala el port de Boet (pim pam)
Baixem xino-xano direcció al bar de les pistes i cap a la carretera d’Ordino. Allà decidim córrer per passar ràpid el tram de carretera, que caminant es fa feixuc. Just abans d’arribar al Serrat veiem el “Killu” amb el Jaume i la Vanessa, que ens piten tot animant-nos. Finalment arribem el Serrat, on aprofitem per fer una remullada al riu, entremig de rialles. El Jaume ens demostra que és com una truita de riu i que és el més resistent a l’aigua freda.
Etapa acabada, ja estem a Andorra!!!

Tot i no haver acabat l’HRP, com havíem planificat per aquest any, estem contents d’haver pogut arribar a Andorra, amb poc pes però amb una bona motxilla d’experiències. I agraïm de nou a aquelles persones que ens heu donat suport per poder-ho fer. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada