divendres, 24 d’agost de 2012

HRP (ETAPA 21 - Refugi Saboredo - Alòs d'Isil)

Dia 24.
Bon jour!

Ens llevem doreta com cada matí, esmorzem i despedim Saboredo per dirigir-nos a Alòs d'Isil.
La jornada es preveu llarga, però una sorpeseta d'última hora encara ens l'allargarà més.

Doncs res, amb la Eli sortim cara avall baixant la vall que porta cap a Salardú, fins a un indret que s'anomena   Locampo. A partir d'aquí, remuntem amb zig-zag fins arribar al Port de la Bonaigua.
Paratje de Locampo, amb el circ de Saboredo molt de fons

Atravessem la carretera per l'indret on hi ha el Restaruant del Cap del Port, i seguim direcció nord enfilant les pistes d'esquí de Baqueira.
Pujant pistes de Baqueira 

Pujem pistes amunt, una mica intuitivament i seguin els mapes, fins a trobar la Collada de Muntanyo. Des d'aquest punt, les vistes són realment espectaculars. En aquest indret comença un canvi de paisatge que et fa adonar de la variatat de pasiatges i de la riquesa del Pirineu. Passem de la verdor de la Vall d'Aran i la vessant nord a un paisatge més sec, més inòspit.
Tant mateix, passem d'una jornada passada en que la presència de persones era continua, a una jornada on pràcticament la discorrem en solitari sense trobar més que alguns izards i algún excursionista despistat.
Aquesta part on ens endinsem, es una part del Pirineu potser una mica oblidada, però que té l'encant de ser un indret verge, poc vist i amb moltes possibilitats per descobrir.
Collada de Montanyó

Continuem cap al Collet del Serrat de Garrabea, des d'on divisem l'estany Superior de Rosari (pròxim objectiu) i baixem cap a Estany Superior d'Àrreu. Esquivem l'estany per on podem, ja que els senders a partir d'aquí estan poc definits degut al poc transit, però amb una mica de paciència, un bon mapa i una mica d'orientació no hi ha d'haver cap problema. I res, eguim avall fins a poder creuar la vessant per on després haurem d'enfilar la pujada cap a l'Estany superior de Rosari.
Buscant algún camí

La pujada es fa una mica enganyosa, però al final trobem l'estany de Rosari. Ataquem la collada Sud dels Plams i divisem al fons, l'espectacular estany d'Airoto.

Atravessar l'estany d'Airoto, resulta bastant divertit, sobretot per una tartera de pedra que cal creuar longitudinalment. Un cop aquí, es divisa ja el refugi lliure d'Airoto.

L'Estany d'Airoto amb el coll de Moredo a mà esquerre i el refugi al fons del llac a mà dreta
Atravessant el Llac d'Airoto
Doncs bé, passada la una del migdia, arribem al refugi d'Airoto. Fem un most i enfilem l'últim collet del dia, el coll de Moredo, que després de coronar-lo, ens durà a través d'una llarga baixada fins al poble d'Alòs d'Isil.
Últim coll del dia

La pujada, sota un intens sol de justícia resulta ràpida. Les fites però, han costat una mica de trobar.
Un cop al coll, iniciem la llarga baixada, passant per la Basseta (una punt on hi haviem estat 5 o 6 anys enrere), i seguim avall fins a les Bordes de Moredo.
Aquí, on ja divisem Alòs molt al fons, ens queda la última complicació del dia, ja que el camí no està gaire marcat i  hem de tirar camp a través de boscos, prats, marges... bé, el que jo dic, això es l'autèntica HRP, això es el que venim a buscar! que no sóm unes Heidis!!

Les Bordes de Moredo
Doncs cap a les 5 de la tarda, arribem a Alòs d'Isil, que per cert es Festa Major.

Preguntem a un senyor que ens diu ser del poble per allotjament, i ens diu que aquí Alòs res de res (ni menjar ni dormir), que baixem 3 quilòmetres carretera avall i preguntem a Isil. Ens dona la possiblitat de preguntar per dormir a l'antiga Escola o bé a l'Esglèsia, però ho veiem una mica desgavellat i com que anem dora, decidim tirar carretera vall fins a Isil.

Arribem a Isil. Preguntem a un bar-restaurant que trobem obert.
El senyor del bar, d'entrada ens pregunta la nostra procedència. En dir-li, l'home es pensa que ens hem desorientat i que estem perduts. No enten això que li diem de l'Alta Ruta Pirenaica i està amb les seves que fem el GR-7.... Bé, l'home, amb molta amabilitat ens serveix uns Aquarius i ens dona males notícies, ja que diu que a Isil tampoc trobarem on dormir. Que anem a Esterri d'Àneu que es l'únic indret on ens podrem allotjar decentment.

Ufff... fins a Esterri ens diu que són 9 quilòmetres més.... Amb la Eli ens mirem i diem, vinga, som-hi!

Ens despedim i carretera avall. Passa el primer quilòmetre, lent, molt lent, i ens diem... correm?? vinga, provem-ho. Doncs sí, amb les motxilles i vinga, cames i avall!

Arribem poc passades les 7 de la tarda a Esterri davant la pensió Costa. Hem baixat més ràpids del que ens pensavem i parem amb el Jaume (l'hosaler), perquè ens doni habitació.

Ara si, final d'etapa!
Ens fem una dutxa d'allò més gratificant i cap a donar un volt per Esterri.

Jornada llarga però amb final feliç.








Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada