dimecres, 22 d’agost de 2012

HRP (ETAPA 20: Hospital de Vielha - Refugi Saboredo)

Aquest any, al tenir pocs dies i molta feina per fer, decidim fer una atacada i menjar-nos varies etapes en pocs dies, per arribar com a mínim fins Andorra, punt on les combinacions amb transport públic ens permeten reempendre l'aventura de nou sense haver de fer combinacions gaire extranyes.

Estem a 22 d'agost i fem aproximació fins al primer camp base, que serà el Refugi de Conangles. Agafem l'Alsina Graells entre Cervera i Lleida i agafem un altre bus que ens deixa just a la boca sud del túnel de Viella. Són més o menys les 8 de la tarda i com que el dia abans vam fer reserva al Refugi, el tema serà gariebé d'arribar i moldre. 
Res, una caminadeta de 20 minutets i el guarda ja ens està esperant per sopar. 
Posada en comú d'anècdotes amb els altres companys de taula i cap a dormir. La vesprada ha resultat d'allò més agradable. Bon sopar, bona companyia i bon refugi.

Refugi de Conangles. Per estar-hi com a casa!
Dia 23.

A les 7:00 en punt, esmorzar i amb moltes ganes i força començem la primera pujadeta del dia, el Port de Rius. Aquesta vall, anomenada Vall de Conangles, connecta el túnel de Viella amb el Parc Natural d'Aiguestortes. La pujada es bastant progressiva, amb molt bones vistes. Un cop a dalt, la panoràmica cambia radicalment, i començem a divisar un dels primers llacs del dia, el Lac de Rius.
Foto del Mulleres, des de Port de Rius
Primera llengua del Lac de Rius. Espectaculars

Passat el Lac de Rius, ens desviem del GR-11 i seguim cap a Lac Tort de Rius i Coll de Lac de Mar, per arribar al refugi de la Restanca.  Val a dir, que aquest itinerari resulta francament espectacular. El Lac de Mar, de 1400mts. de llarg amb la seva illeta al mig, sembla transportar-nos a una platja paraisíaca del Carib.
Al col de Lac de Mar, amb el Lac de fons

La baixada i aproximació fins al Refugi de la Restanca, també es d'allò més bonic. Es un collet amb un camí empedrat però de bon fer. Cap a les 12 més o menys, estem al Refugi.
Iep! Ja tenim la Restanca a prop

La segona part del dia, ens porta a recòrrer de nou el GR-11 fins a refugi de Colomers.
Mentres pujem el següent coll, el Coll de Crestada, ens trobem amb uns coneguts d'Igualada el David Gubern amb la seva germana i la seva dona Pilar. Venen de fer el Montardo i la fem petar una mica mentres aprofitem per reposar una mica.
Aquesta tram de la ruta, de fet el teníem ja reconegut però al més d'hivern amb els esquís.

 Seguim fent quilòmetres a bon ritme i trobant-nos cada vegada més gent, "caminantes" que estan fent els Carros de Foc.  La ruta es francament preciosa. Els Estanys de Monges, Mangades... fins arribar a Port de Caldes... un terreny fantàstic.

La baixada fins a Colomèrs es entretingudeta, amb força pedra però molt divertida. Arribar a Colomèrs resulta bastant espectacular, sobretot pel gran Estany Major de Colomèrs i tot el circ de Colomèrs.
Refugi de Colomèrs

Un cop al Refugi de Colomèrs, ens desviem definitivament del GR-11 per fer cap a Port de Ratera. Aquesta serà la última dificultat muntanyosa del dia, però sens dubte i malgrat la calor i el cansament de la jornada, també serà una de les pujades més boniques ja que es un continu de llacs. La veritat es que resulta gairebé impossible enrecordar-se de tots, inclús contar-los pot ser feina difícil amb tanta abundància.
Sempre paisatges espectaculars

Doncs com que tot arriba, abans de les 5 de la tarda estem ja a Port de Ratera, una mica cansats però amb vistes ja al Circ de Saboredo i sobretot el Refugi.Ens queda ja només baixadeta fins a Saboredo!

Final de jornada i a quarts de sis ens presentem al Refugi.
Arribant al refugi de Saboredo

El Refugi de Saboredo es petit, acollidor i peculiar. Només arribar es respiren aires de canvis al refugi, els guardes amb uns amics estan fabricant un porxo per ampliar una mica més l'espai del refugi. Tota una festa! Nosaltres i els altres inquilins, ens ho mirem amb curiositat, ja que tots els materials que muntaran seràn aprofitats. Esperem veure les obres acabades a la pròxima visita que hi fem!

Doncs res, ens fan esperar al segon torn per sopar i sorpesa sorpresa.... un sopar de luxe. Menjar ecològic i de comerç just, cuinat de mil maravelles. Potser la gana hi ha ajudat, però us assegurem que en aquest refugi,   la teca es de qualitat, ben cuinada i amb quantiat. O sigui que ens l'apuntem per tornar-hi!

I cap a dormir, que la jornada ha estat llarga i demà ens n'espera més i millor. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada