dilluns, 20 d’agost de 2012

HRP (ETAPA 19 Camping Baños de Benasque – Mulleres)

DIA 20/08/2012

Avui és un dia en que et lleves pensant “Avui toca fer-ho, sí o sí”. Sabem que si arribem a Mulleres de nou, tindrem una etapa més finalitzada i podrem començar la següent etapa de l’HRP a l’Hospital de Viella, al qual hi podem arribar amb transport públic des de Cervera. Ens fa patir una mica el fet que hi hagi bastants quilòmetres relativament plans del camping Los Baños al Forat dels Aigualluts que intentarem fer corrent, ja que caminant es farien eterns psicològicament. Després venen uns altres quilòmetres amb més desnivell, i no sabem com respondrà el cos a aquesta marató d’avui.

Comencem de forma conservadora, com és habitual, per guardar forces. Tot i així, en poc temps arribem a  los Llanos de l’Hospital de Benasque. I al cap de poc ens presentem a la Besurta. Tinc la sensació que els quilòmetres passen més ràpid del dia que vam passar per allà caminant per anar a fer l’Aneto. A la Besurta ens trobem també un corredor com nosaltres i ens diu que, casualment, també va a fer el Mulleres. Intento seguir el seu ritme fins al Forat dels Aigualluts, però a partir d’allà ens comença a agafar molta distància. El Francesc segurament el podria acompanyar però opta per anar al meu pas.  





Trobem alguna gent pujant pel barranc de l’Escaleta, però es pot dir que la major part de l’ascensió és bastant solitària. Durant la pujada podem gaudir de nou del paisatge amb herba, pedres i llacs. I un cop ja agafem més alçada podem deixar-nos sorprendre per un paisatge més inusual. Caminem per sobre de grans lloses de roca que segurament fa uns anys formaven part d’una gran glacera. Aquest és un testimoni de l’escalfament global. I em ve el cap, amb un sentiment agredolç, com pot anar evolucionant la muntanya els propers anys...



Mentre encara pugem tornem a trobar i parlar amb el corredor que hem trobat al matí, que ara ja baixa. I finalment arribem a cim de Mulleres, que aquest cop ataquem de front.





















 A diferència de dia anterior, estem sols al cim, fet que s’agraeix després de l’esforç d’avui. L’alegria és gran, perquè ja tenim una etapa més al sac i ara no importa si tardem una mica per tornar a baixar pel mateix camí. Bé, això és el que penso, però en realitat a partir de la Besurta el cansament i les molèsties musculars comencem a aparèixer, i justament són trams que és necessari anar una mica àgils. El Francesc aquest cop, i com és habitual, està fresc com una rosa i ell ja faria hores que hauria arribat. Tot i així, quan un sap que ha d’arribar a cert punt perquè sí, s’arriba. I així és.... 

A les 16.30h aproximadament arribem al caming. L’esforç té, però, una gran recompensa amb una bona dutxa i un gran entrepà amb una beguda fresqueta. Pròxima sortida d’aquí a uns dies: Hospital de Viella direcció a Aigüestortes! Iuju!! Ja som als Pirineus més propers a casa...



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada