dimarts, 14 d’agost de 2012

HRP (ETAPA 17: Parzán - Baños de Benasque)

L'any passat, va començar un dels reptes a nivell muntanyenc, més interessants de les nostres vides. La travessa dels Pirineus seguint l'HRP (Alta Ruta Pirenaica).

Doncs bé, l'any passat, vam iniciar la nostra ruta, en mode pràcticament d'autosuficiència, amb les motxilles carregades a més no poder, amb la tenda, sacs, menjar... tot el necessari per subsistir pel Pirineu els 16 dies que vam disposar de vacances (entre Hendaya i Parzan).

Aquest any, volíem seguir la ruta des de Parzan (costat de Bielsa) i ens plantejàvem seguir amb la mateixa modalitat que l'any anterior. La setmana abans de començar, però, vam tenir un succés que ens va fer replantejar les vacances. L'avi de l'Eli havia tingut una angina de pit i els metges no veien del tot clar la seva evolució.  Com que semblava ser que la cosa anava per llarg, vam replantejar la ruta en modalitat "sky-runner", comprimint etapes i mirant-ho de fer amb vàries parts, per tal de poder visitar a l'avi. Una altae de les diferències seria el pes, ja que deixaríem de portar tenda, sac i altres estris, i ens adaptaríem la ruta als refugis guardats que anéssim trobant.


Arriba el dia "D", dia 14 d'agost. Pleguem de la feina i els cunyats (Jaume i Vanessa), ens pugen cap a Bielsa. Són les 23h tocades, hem sopat, fem la foto de rigor i després d'un llarg dia comencem aquesta segona part de l'HRP.

Ja d'entrada preveiem que la jornada serà dura. L'Eli porta molta son acumulada de la nit anterior que ha fet a l'hospital i jo deu ni dó. Pujant la llarga pista que va des de la Central Hidroelèctrica de Barrosa, cap a la Central de Urdizeto se'ns començen a tancar els ulls. Acabem de començar i, tot i que les cames tiren, el cap no tant.
Foto de rigor, abans de sortir

A bon ritme, arribem al collado d'Urdizeto 2326m. És negra nit, una nit sense gens de lluna, ens estem perdent unes vistes que han de ser impressionants i fa un fred i "ventolera" que gairebé no t'aguantes dret. Semblem dos ben-aventurats i a l'Eli li venen temptacions de recular. Res, busquem senyals de GR-11 i seguim sender avall en busca del Valle de Chistau.

L'Eli al Coll d'Urdizeto
La baixada es fa més entretinguda. El vent ha anat afluixant i els ànims sembla que tornen a aparèixer. Ens animem una mica i continuem avall baixant metres.

Ja més avançada la nit, arribem finalment al Valle de Chistau. Aquí trobem els campings que aquestes hores semblen deserts i agafem la última pujadeta direcció refugi de Viadós.

La son i el cansament hi són molt presents. L'Eli planteja de fer una petita dormida al refugi per agafar forces i continuar la ruta. Jo primer no ho veig del tot clar, però després em sembla que potser és el millor. En fi, que ens posem tota la roba que portem a sobre i entrem decidits a l'entrada del refugi. És una entradeta molt petita. El menjador està tancat i decidim posar-nos a fer una dormideta al terra . Són les 4 del matí.
Un cop feta la dormideta, revisant la ruta

La primera hora ens la passem clapant d'allò més bé. A partir de les 5h els primers excursionistes del refugi es lleven i comencem a tenir visites. Ja mig endormiscats ens diuen que a les 6:30h comencen a fer esmorzars. Així que pensem en quedar-nos una horeta més fent en ronso i veient com desperta el dia amb les espectaculars vistes de Posets de fons.

A les 7h ja hem fet el cafè i estem apunt per seguir direcció Estós.
El despertar del dia amb Posets de fons (des de Viadós)

Aquí hi ha la possiblitat de continuar la ruta via GR-11 a través del port de Gistain o bé fer una ruta alternativa pels llacs i passant prop d'Ángel Orús. Les ganes són de fer la segona opció, però les forces ens diuen que ens decantem per la primera. Ja hi tornarem més endavant.

La pujada cap a Gistain, després del cafè, es fa més entretinguda. La Eli es troba molt millor de forces i jo sembla que també. Per uns paratges d'allò més encantadors, arribem al coll. La baixada cap al Refugi d'Estós la fem lleugers.
Pujada cap al port de Gistain

Són les 11:00h del matí i primer Aquarius del dia a Estós.
Refugi d'Estós

Mentre estem allà ens plantejem la tercera part del dia. L'objectiu és arribar a la Renclusa, però el trajecte no serà ni molt menys fàcil ni ràpid. Reemprenem la ruta baixant fins la Cabana del Turmo. En aquest punt, agafem el camí que va direcció el Pic del Perdiguero.

Aquí ens espera una dura i llarga pujada fins arribar a una solana. Comencem més o menys bé, però ja a mitja pujada els 2 comencem a acusar el cansament acumulat. Baixem una mica el ritme i arribem fins a la solana que permet veure Perdiguero, Perdigueret... El punt és d'allò més bonic, però el cap no ens deixa gaudir tot el que voldríem d'aquest paratge.
Pujant direcció Perdiguero
Últim coll

Els colls que en condicions normals trobem fàcils, se'ns fan muntanyes inassequibles. Estem a 2300m i ens queda fer un coll, una llarga baixada fins a l'Hospital de Benasque i per postres la pujada a la Renclusa.

Pugem fins l'últim coll (a ritme més lent de l'habitual) i just passar-lo fem una parada. L'Eli aprofita per trucar i saber com està l'avi, jo truco a Renclusa per reservar. Mengem en busca de les forces perdudes i seguim.

Començem a baixar i jo de seguida noto que hi ha alguna cosa que va a més. Les molèsties que fa hores que ja m'han anat fent la guitza s'estan tornant insuportables. Em quedo pràcticament sense poder fer anar la cama esquerra. És una molèstia que m'ha aparegut i que m'afecta bàsicament a les baixades. Ja a Cavalls de Vent la vaig tenir, però no li havia donat més importància.
Molèsties al genoll! Potser massa canya de cop... 

Com podem anem baixant a poc a poc, però el pitjor és que això ens fa plantejar la HRP. Podem provar de seguir amb les molèsties i veure l'endemà com estarem, o bé optar per la retirada a temps i mirar de recuperar per seguir el més aviat possible la ruta.

Al final, cap a les 16:00h  i apofitant que els cunyats encara estan fent turisme per la zona, als Baños de Benasque, s'acaba de moment l'HRP. Continurà....





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada