diumenge, 19 d’agost de 2012

HRP (ETAPA 18 Hospital de Viella – Mulleres)

DIA 19/08/1982




Els imprevistos d’aquest any i el fet que no voler estar molestant als nostres familiars o amics sovint decidim agafar el cotxe per poder desplaçar-nos a punt final i d’inici de la pròxima etapa de l’HRP i fer-la en dos dies, recorrent cada dia d’un extrem a la meitat i retornant al punt d’origen. El primer dia tenim intenció de fer el Mulleres des de l’Hospital de Viella. I el segon dia, si no hi ha molèsties, ja se’ns passa pel cap la idea de fer del camping Los Baños, de Benasque, a Mulleres.
Un ramat a l'hostipal de Vielha

El dia abans ens allotgem al camping de Alta Ribagorça de Pont de Suert, on ens acullen fantàsticament. Ens costa llevar-nos i tenim la sensació d’estar molt cansats, encara no estem recuperats dels dies anteriors. D’altra banda, el fet de tenir el cotxe tan a prop fa que ens sentim com si féssim una sortida de cap de setmana, no l’HRP, de manera que estem més tranquils. Al final arribem a l’Hospital de Viella a les 9.00h del matí aproximadament i em trobo amb una petita decepció, el refugi Hospital de Viella o Sant Nicolau, on ens volíem allotjar quan vinguéssim de Benasque, està tancat. Això vol dir que ens hauríem quedat una mica penjats. Per sort, veiem que hi ha un full que informa que hi ha el pròxim refugi, el refugi Conangles, al cap de 20 minuts.

A l’aparcament del costat del túnel boca sud hi ha molts cotxes, de persones que ja han emprès el seu camí. Ara ens toca a nosaltres i comencem a fer les primeres hipòtesis d’on és el Mulleres, el Francesc, fins i tot, visualitza el refugi lliure de Mulleres.



Comencem a pujar per un sender entremig de bosc, seguint rierols que ens acompanyaran bona part de la ruta. A mesura que avancem el camí cada cop es fa més entretingut per roques de diferent mida. Trobem una família i ens quedem sorpresos observant com la més petita, que té molts pocs anys, camina amb una motxilla a l’esquena somrient davant de tots els elements que troba a cada pas. Continuem pujant una dura rampa en ziga-zaga que ja intuïm que ens portarà prop del refugi. I sí! Davant nostre ja podem visualitzar el refugi de Mulleres acabat de reconstruir l’any passat. Anem a inspeccionar-lo de dins per si de cas en una altra ocasió hi hem de fer nit. Al entrar-hi podem constatar que està en unes excel·lents condicions.
De camí al Mulleres


Cim de Molières

Però aquí no s’acaba la ruta d’avui així és que continuem pujant, flanquegem deixant a la part inferior de la nostra esquerra uns grans llacs que il·luminen el nostre dia. A mesura que ens anem enfilant el camí cada cop està més desdibuixat i és més pedregós. Ja vora el Coll de Mulleres notem com estem trepitjant zones que segurament estan cobertes de neu fins ben entrada de l’estiu. Per arribar al coll és necessari fer una petita trepada i després transcórrer per una àmplia cresta fins el cim. Al cim trobem diferents persones i grups, tots ells animats i gaudint del diumenge. 

Ens mirem l’altra vessant del Mulleres direcció a la Renclusa i ja ens imaginem l’endemà amb més forces pujant per l’altra banda. Ara, però, ens toca baixar pel lloc on hem pujat, ja que és on hi tenim el cotxe. La baixada esdevé carregosa amb ensopegades i relliscades, sense res més enllà que ensurts. No sabem si té relació amb el tipus de terreny o amb el nostre cansament, però ens sentim bastant maldestres. 

Amb paciència a les 15.00h aproximadament, ja tornem a estar a l’Hospital de Viella, apunt per anar a dinar a Pont de Suert i per desplaçar-nos amb cotxe fins al camping Los Baños, de Benasque.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada