diumenge, 21 d’agost de 2011

HRP (ETAPA 9): Cabaña d'Atxerito - Candanchú

Després d’una nit acompanyats de nou per la fauna muntanyenca ens llevem contents perquè sabem que si tot va bé avui farem parada i fonda a Candanchú, on farem un plat combinat per dinar. Allà, a més a més, ens espera un bon sopar i llitet calent a l’alberg La Aliga, que ja hem reservat. Totes aquestes expectatives ens animen però també i fa que estiguem impacients per arribar.

Primer baixem pel barranc d’Atxerito fins el refugi la Mina. Després hem de seguir el GR11 fins arribar a AguasTuertas. El Francesc imposa un bon ritme ja que aquest tipus de trams no és la seva passió. 


Abans d'arribar a Aguastuertas


Aguastuertas

Després pugem al coll d’Estanos, on la cosa s’anima i on ens sentim còmodes. Al cap de poc arribem al llac d’Estanos on trobem molta gent banyant-se. Després ens esperen unes quantes hores de baixada, així com una pujada final fulimnant entremig d’una gran calor. Hem marxat a les 7.30h i arribem a les 14.30h, just per l’hora de dinar.


Un cop passat el pla

Primer ens espantem pensant que Candanchú és un poble desert ja que sortim per la zona de les pistes on no hi ha ningú. Però al cap d’una mica trobem bars. Anem al primer que trobem, que justament es diu “Bar excursionistas” i allà fem un bon plat combinat. Allà coneixem un cambrer argentí amb qui parlem del temps i de Candanchú.

Des del port d'Escalé

Camí cap a Candanchú!

Quan arribem a l’alberg trobem una nota dient que el cuidant dient que està fora un moment. Així és que aprofitem per anar de compres, aprovisionant al màxim ja que tampoc tenen gas.

Tornem a l’alberg, però com que el responsable encara no ha arribat anem a fer una cerveseta. Aleshores arriba el Guillaine, el responsable de l’alberg i ens convida molt amablement. És un noi molt obert i ens explica moltes coses de la zona. Parlem de diferents indrets i també de temes més socials. A l’alberg també coneixem una parella que arriba exhausta perquè ha tingut un dia molt dur, ja que s’han perdut i han hagut de caminar molt.

El sopar és excel·lent, segur que ens dóna molta energia per seguir endavant. El llit també és molt còmode i alguns moments desitjo que no s’acabi la nit per seguir descansant tan plàcidament. El Francesc, en canvi, comenta que està més còmode a la tenda.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada