dissabte, 20 d’agost de 2011

HRP (ETAPA 8): Belagua - Petrachema - Cabaña d’Atxerito - Valle Echo

Marxem a les 7h. Per sort el cel està serè. Això és bàsic perquè ens han dit que la zona d’avui és càrstica i és molt fàcil desorientar-te, sobretot si hi ha boira, cosa que passa sovint allà.


Inici de la jornada


D’altra banda, és una zona molt seca, per això marxem amb les provisions d’aigua a "tope". Teòricament l’etapa d’avui hauria de ser curta  (6-7 hores), però coneixent-nos i per experiència sabem que hem de començar dora. I sort! Perquè al final resulta ser una etapa que s’allarga fins les 16:45h, gairebé 10 hores, i és que al principi del matí ens perdem a un tram i al migdia decidim fer l’ascensió al Petrachema.

Al principi trobem marca de GR i pugem a tota castanya per poder fer l’etapa més curta, passant per Lazagorri i després pel coll de Larreria. Tot és bosc de faigs. El problema s’inicia quan les marques del GR es desvien i unes fites continuen amb el camí que anem seguint. Jo prefereixo seguir el GR, però el Francesc opta per les fites i ens endinsem en un bosc cada cop més espès. Quan portem estona ens adonem que segurament no era el camí correcte, ja que pel temps que portem ja hauríem de ser al Portilló de Larra.



Una zona càstica



Camí cap a Petrachema


El Francesc proposa ascendir al Port de forma directa ja que l’ha divisat més amunt. Però jo prefereixo recular i anar pel camí segur. I així ho fem! No tenim dificultats fins el Portilló de Larra, però un cop allà les marques de GR s’acaben i hem de seguir per orientació direcció a l’Hoya de la Solana. Després d’haver ascendit uns metres des del Portilló veiem una vall i comencem a veure gent a la llunyania a diferents cims. Aleshores trobem un home i una dona bascos que ens confirmen que estem a l’Hoya de la Solana. També ens indiquen el coll i el cim de Petrachema. Agraïts per la seva informació pugem emocionats preguntant-nos si avui farem el Petrachema o passarem de llarg pel coll. Però a mesura que ens hi acostem cada cop ho tenim més clar. Vora el coll deixem les motxilles, que ens les vigilen uns bascos mentre pugem al cim. Quina lleugeresa! Quin plaer pujar sense motxilla! A dalt parlem amb gent de la zona. 



Dalt de Petrachema


Vistes impressionants des del cim



Al baixar fem petar la xerrada també amb els bascos que ens guardaven les motxilles. Preguntem pel coll d’Atxerito però ningú sap on és, així és que de nou hem de refiar del mapa i del llibre.


Escaladors...




Agulles d'Ansábere


Ens dirigim del coll de Petrachema fins al Coll d’Ansó, on es pot pujar l’Atxerito per la dreta. Si segueixes la vessant esquerra arribes a la vall de Lescun, així és que més endavant hem de trobar el desviament cap a la dreta per arribar al coll d’Atxerito. Tot baixant del coll d’Ansó quedem imrepssionats de com escalen a les agulles d’Ansábere. Quin coco s’ha de tenir! Aleshores trobem una parella francesa i ens cofirmen que anem bé per anar a Atxerito Al cap de poc reconeixem el port d’Atxerito. En un plis plas som a dalt, on ens espera la vall d’Echo.




Direcció al port d'Atxerito




Visualitzant la Cabana d'Atxerito



D'on hem vingut



Seguint fites i un sender arribem a cap de poc a la cabana d’Atxerito, que no està en molt bones condicions. Allà hi trobem un madrileny. Com que no hi ha aigua decidim baixar i quan en trobem en torrents decidim parar a dinar i buscar el lloc per acampar. Al cap d’una estona torna passar el madrileny que hem conegut i ens fa 5 cèntims de la seva vida. Després ens anem a banyar i sopar. Decidim que demà baixarem pel torrent d’Atxerito i farem el camí d’Aguastuertas fins a Candanchú, enlloc d’arribar-hi fent pics, com el Pics de Burq i Orristé, que deixem per una altra ocasió.



Un bany recuperatiu




Tranquil·litat absoluta



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada