divendres, 19 d’agost de 2011

HRP (Etapa 7): Larrau - Port de Larrau - Belagua


Després de preparar les motxilles ens posem en marxa a les 7.30h sota la boira. Sabem que els 12 km fins al Port de Larrau per asfalt es faran pesats. Intentem agafar un sender per retallar la carretera al principi, però al cap d’una hora tornem a ser a la carretera. Finalment, al cap de 2h i 45 minuts arribem al port. Allà trobem gent que puja a l’Ori (ascensió que deixem pendent per un altre dia). Nosaltres seguim carenajant les muntanyes seguint la frontera.

Deixant enrere la boira de Larrau


Aleshores divisem el cim de l‘Otzgarrigaina (1923) des del Gaztarrigaima (1732). Sabem que l’hem de rodejar per la vessant francesa. Caminant direcció a aquesta muntanya, entremig de prats on pasturen ramats d’ovelles, vaques, cavalls anem ascendint com qui no vol la cosa. Encara que estem cansats decidim fer el cim i així també veure millor, des de lluny, el sender que voreja la muntanya i que hem d’agafar per no perdre'ns.


Amb l'Ori al fons



Al cim hi trobem 2 guipuzcuanes. Una d’elles és molt oberta i de seguida li explica el Francesc quin és el nostre camí per arribar a Belagua. També ens assenyala les muntanyes que haurem de travessar l’endemà: Mesa de los 4 Reyes, Petrechema, Aniet, Atxerito... Des del cim es veu una vall espectacular.



Des del cim...
Vistes d'on venim

Seguint les indicacions del mapa i del llibre, però sobretot les marques d’un sender molt ben marcat flanquegem la vall fins arribar al port de Belai. Fa molta calor i l’esforç és important. Per sort hem previst el màxim d’aigua a un abeurador del port de Larrau.  Finalment arribem al coll de Bimbalet, on podem divisar un antic “cuartel”, que primer ens sembla que és el refugi de Belagua. Estem cansats però intentem córrer el màxim tota la baixada per arribar a l’objectiu d’avui.


Des de Belai


Un cop som al “cuartel” em colapso una mica, potser degut al cansament i a la calor que he patit. Suggereixo anar l’etapa següent pel GR11. En Francesc, però és partidari de ser fidel a l’HRP, encara que en el pròxim tram hi hagi el risc que no estigui indicat.

Després d’un caldet per tornar-nos a asserenar el Francesc va a buscar aigua i descobreix el refugi de Belagua, tancat des de fa anys i actualment en males condicions. Caminem 1 km hi arribem amb moltes ganes. Aleshores ens il·lusionem per l’endemà ja que sembla que hi ha marques d’un sender. Acampem a un dels prats vora el refugi. Tenim la companyia d’uns andalusos que aparquen per allà i ens demanen si necessitem alguna cosa.


Camp Base a Belagua


Recuperant forces...


Abans d’anar a dormir veiem uns núvols de tempesta. Per sort no ens arriba. I així ens adormim.... Entremig de vaques i cavalls que no es cansen mai de pasturar, excepte alguna hora de la nit més quieta, durant la qual deuen descansar.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada