dimecres, 17 d’agost de 2011

HRP (ETAPA 5): Azpegui - Chalet Pedro

L’Eli es lleva puntualment a les 6:00h i em ve a despertar per afrontar una de les etapes més dures per mi fins al moment. Sortim i al cap de poc trobem la primera dificultat del dia: el coll d’Errozaté. Tot i ser dur, el paisatge i les vistes valen la pena. Quan arribem a dalt ens posem a menjar bastant satisfets. Però ull! Degut a la meva bona orientació ens perdem durant gairebé una hora, seguint unes marques d’un GR que sortien del coll. En una situació normal no seria important, però quan portes tant pes, una hora perduda significa molt.


Avui toca matinar...



La primera i bella pujada del dia


Una mica perduts

Quan tornem al coll d’Errozaté ens trobem als nostre amics francesos i els seguim fins la cresta d’Urrukus. Ells allà dinen i nosaltres tornem a tenir dificultats per seguir la ruta de nou. Fem un feixuc ascens fins a les crestes, envoltats de vegetació exuberant que ens enlenteixen el pas. Per sort, l’altre vessant és més transitable i arribem al coll d’Orateé. Altre cop ens atrapen els francesos que, a diferència de nosaltres, no s’han perdut. Aleshores decidim fer amb ells el cim Okabe amb unes vistes fantàstiques.




Amb els nostres companys de travessa


Des de l'Okabe
  
I tot baixant arriba un episodi complicat. Durant tot el dia ha fet molta calor i aquí és el punt on em comencen a agafar rampes. L’Eli, a més, porta tot el dia queixant-se de l’espatlla. Així és que al Chalet Pedro, ens aturem per refrescar-nos i ens acomiadem dels francesos. Són les 15:30h. Entrem al chalet i tots els clients ens miren per la pinta que fem. Un cop asseguts jo gairebé no em puc moure. Decidim que avui no arribem als Chalets d’Irati o demanem si tenen habitacions, però estan totes ocupades. Aleshores ens comenten que allà aprop hi ha la zona d’acampada lliure d’Irati. Així és que al cap de mitja hora ens plantem allà. 



A la zona d'acampada d'Irati

Un paratge curiós, al qual no estem acostumats. Són uns prats al voltant d’un riu, que estan plens d’autocaravanes i de gent amb tendes. El que ens sorprèn més és que és gratuït i que disposem de lavabos amb aigua calenta!! Després provem de localitzar algun lloc per comprar càmping-gas però res. Això ens fa estar una mica intranquils, sobretot a l’Eli, que li agrada tenir controlat el tema de les provisions. A veure si demà hi ha més sort! 




Fent la crònica del dia

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada