dimarts, 16 d’agost de 2011

HRP (ETAPA 4): Urepel - Roncesvalles - Azpegui

Sortim molt animats del camping d’Urepel perquè creiem que ens espera una etapa curta de 4 o 5 hores i a Roncesvalles tenim pensat fer uns bons àpats i dormir a l’alberg.


Gaudint dels prats verds


Un dia radiant...



Fem una pujada llarga fins al coll de Lezetako, continuem pujant fins el coll de Ataloztiko i després seguim un tram planejant i en 4 hores ens plantem eufòrics a Roncesvalles.



Refent els plans a Roncesvalles...


Anem de cap a un restaurant on mengem uns plats combinats deliciosos. Tenen també Aquarius, cosa atípica fins ara. A Roncesvalles es respira un aire de peregrinatge que de primer em fa emocionar, veient gent extenuada. Però tot aquest misticisme i emoció se’m passa de seguida quan a l’alberg ens diuen que no podem passar-hi nit perquè no som peregrins!!!!

En un moment, doncs, canvi de plans. Decidim avançar l’etapa de l’endemà arribant a Azpegui, un refugi lliure. I així, potser l’endemà podrem arribar als xalets d’Irati. Volem aprovisionar-nos de gas però les nostres expectatives no es compleixen, ja que no hi ha botigues a Roncesvalles. Esperem tenir més sort a Irati.

Fem un bon tros del camí de Sant Jaume que ve de França i pugem a marxes forçades perquè no ens caigui la nit a sobre abans d’arribar al refugi. Anem trobant peregrins a qui animem quan ens pregunten si queda molt per Roncesvalles.


Seguint el camí de Sant Jaume


El camí cap a Azpegui resulta fàcil de trobar i, després d’algun punt una mica més insegur, voilà! Trobem el refugi i els dos nostres amics francesos, que no feien parada a Roncesvalles tampoc.

A fora del refugi també hi ha una tenda amb una parella alemanya que fan el GR-11. I aprofito per practicar una mica l'anglès... Mentrestant muntem la tenda, sopem caldet i els entrepans de Roncesvalles, i en pocs minuts es fa fosc.

Abans d’adormir-nos una noia arriba en cotxe i ens diu que no es pot acampar en terme d’Irati. El Francesc, amb l’habilitat que el caracteritza, intenta negociar dient que abans de les 7 del matí serem fora. Jo, però, decideixo passar una llarga nit dins l’altell del refugi amb els francesos. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada