dilluns, 15 d’agost de 2011

HRP (ETAPA 3): Errautz - Urepel

Sortim d’Errautz a les 9 passades direcció al coll d’Elorrieta. Zigues-Zagues en una pista forestal i després pujada de terra en un bosc. Arribem amb menys temps del previst al coll i comença la pujada forta cap al coll d’Arrigorri on deixem les motxilles per fer una ascensió ràpida a l’Autza. Dalt el cim hi ha molta boira i no veiem res. 


Pujant l'Autza


Dalt de l'Autza


La baixada seguint la frontera i buscant marques es fa més llarga i fins i tot hi ha punts que ens desorientem. Seguint les marques de GR voregem Urruska i Elokadi, entremig de boscos, prats amb herba i túmul, amb la companyia de ramats d’ovelles que anem trobant. 


De baixada


Baixant, baixant, amb molta paciència i esforç arribem a les Aludes (un poble molt bonic i pintoresc, on ens pararíem a fer una cervesera, però com que anem tard decidim continuar fins al destí d’avui, Urepel.

Vistes del destí des de les alçades!

Abans de marxar de les Aludes trobem una parella francesa que hem trobat cada dia en algun punt. Ens diuen que són germans i que fan l’HRP també, tot i que amb algunes diferències que li marca el seu llibre. La senyora té intenció d’acabar a Irati i el senyor a Gavarnie. Sort que parlen una mica l’espanyol perquè el Francesc i jo ens passegem per França sense entendre’l gens.

Un cop acabada la nostra conversa amb els francesos fem l’últim esforç caminant de nou per carretera fins arribar al camping de la cooperativa agrícola d’Urepel, que està a un preu molt i molt ajustat. A més a més, la mestressa ens ofereix unes pomes després d’haver-nos vist cara d’afamats. Així doncs, fem un caldet amb unes bones postres i després una dutxa. 

El lloc és molt tranquil i estem satisfets de poder gaudir d’aquests paisatges. Tot i així, la jornada ha estat feixuga, segurament per haver-nos perdut, i continuem amb molèsties pel pes. Ens preguntem si en alguna etapa serem capaços de no arribar adolorits i cansats. A veure si mica en mica ens anem adaptant... D’altra banda, estem molt contents perquè demà a Roncesvallles parada i fonda! És ben bé que d’il·lusions es viu i que no sabem què ens espera l’endemà...



Al camping d'una Cooperativa Agrícola

En Francesc com peix a l'aigua

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada